Carta a un avi: "" No t'oblidaré ""
alarba.com 04 de March de 2008
El meu avi Anatolio era l'únic avi que jo tenia. Ha mort d'una forma molt rara, i mereix que tots li respectem amb tot el cor. El arreglava coses, sabia molt bé el que havia de fer, sortia a passejar i no es cansava. Ens ajudava a mi i Andrea fer els deures, ens deia els dictats, es molestava a anar-me'n a buscar al col · legi, jugavem junts al solitari, veiem la tele junts. Algunes vegades fins vam anar ximples Andrea, jo i Paula a no donar-li un petó, perquè ens enfadem amb el amb tonteries, i més coses. Però amb tot això jo vull dir que encara que mori jo ho portés en el meu cor. Jo sempre et recordaré avi, t'ho dic amb l'orgull del meu cor. I alguns es preguntaran ¿perquè escrit això? ja que perquè tothom sàpiga inclosa l'ànima del meu avi que encara que s'enfadés amb tu jo et volia igual avi, i ara també t'estimo i aquestes en l'altre món. sempre et recordarem.
Edgar
